Aquest llibre explora les relacions entre la geometria bidimensional, entesa com a art gràfic, i els primers projectes per a l'extensió de Barcelona al segle XIX. L'àmbit d'estudi el constitueixen els projectes de sòl que es van plantejar en el territori de Gràcia entre 1805 i 1897.
La restitució d'aquests documents inicials, preexistents però perduts, a partir de les descripcions precises dels protocols notarials, és un acte creatiu que permet una lectura especialment minuciosa d'aquests projectes de ciutat.
Mitjançant el dibuix i el text identifiquem les raons geomètriques i de context de les operacions més significatives d'un mosaic de més de vuitanta peces.
L'anàlisi general ens permet reconèixer un model de creixement urbà capaç de recalibrar-se sobre la marxa. La síntesi entre els diferents projectes de sòl es realitza mitjançant geometries que cada projecte infereix als següents.
Aquesta cartografia d'uns actes projectuals desconeguts és un treballa alhora històric i especulatiu i cerca forçar els límits de les idees actuals sobre la projectació urbana al segle XIX, per tal de conèixer millor un instrumental disciplinar que encara utilitzem avui.
